UN PETÓ DE MANDARINA

La sensació d’agafar un relat per primera vegada a la vida inspira un moment de sentir-te més adult o més gran. Això és el primer que vaig sentir quan vaig llegar “ Un petó de mandarina” de l’escriptora Eulàlia Canal. És una historia que recomano per a nous adolescents que han fet el canvi d’infància a adolescència. Recordo que jo vaig llegar-mel bastant abans però durant aquelles estones em sentia més gran pel sol fet de conèixer sensacions externes a les del meu interior. Per a mi és un llibre molt simbòlic, el sabor a mandarina del primer petó que es fan els dos protagonistes ens trasllada a la innocència, al desig i la tendresa de dos joves infants que volen fugir dels seus pensaments durant un segon per inèrcia. El primer petó d’amor sempre es recorda, i el d’ells tenia sabor a mandarina. Recordar aquesta història fa que molts de nosaltres apreciem l’amor i busquem la veritable història que ens proporcioni sensacions, sabors, olors, és a dir, que ens desperti els cinc sentits que en Tavi li desperta a la Vanina. També recull el sofriment infantil d’avant una situació dolorosa com la que sofreix Vanina al saber que al seu país estan passant moltes desgràcies i ella no pot fer-hi res. Aquest tema cada dia és més freqüent en el món i hem de saber que els infants són els veritables innocents de tots aquests conflictes.